Herois, una pel·lícula amb àngel

Se n'ha parlat molt d'aquesta pel·lícula de Pau Freixas amb guió d'Albert Espinosa. Si a prop tens algú en aquella edat màgica amb un peu a la infantesa i l'altra l'adolescència, crec que viuràs intensament aquesta pel·lícula. Si no és el cas, tampoc no te la perdis.
M'agradaria que t'agradés perquè....

• Va directa al cor.
• Utilitza el llenguatge de les emocions: metàfora, somni, silencis.
• Trenca el fil de temps i et fa connectar amb la nena que vas ser.
• Revius la il·lusió dels primers enamoraments.
• Mostra el valor de l'amistat, els projectes compartits.
• Acull la tristesa i és capaç de trascendir-la.
• Mostra tendresa, passió, desengany, il·lusió, esperança.
• Retrata un món d'adults que comprèn, protegeix i acull.
• I que també té frustracions, coment errors i no sempre se'n surten.

En algun racó he llegit que és una pel·lícula que et fa recordar per què t'agrada tant el cine. Ben cert.

De què vas per la vida? De què t'amagues?

Aquestes són les preguntes que fa poc em van fer. I jo mateixa vaig dirirgir a algú altre. Teníem 10 minuts per contestar, i a cada resposta l'altre et repetia  la pregunta, una i altra vegada, com un mantra. Vaig tenir la impressió que m'anava treient capes i capes, com els tels d'una ceba, i m'anava quedant una mica més nua, vulnerable, exposda.

Sorprèn el que surt: coses aparentment contradictòries d'un mateix i un esperit hipercrític amb la pròpia biografia. O millor, t'adones d'aquesta tendència en els altres i voldries saber per què els altres consideren negatius determinats aspectes. I encara més,  et sorprèn veure la cara de sorpresa de l'altre quan li confesses que amagues determinades coses,  perquè l'altre no té la mateixa percepció de tu que tu mateix tens de tu mateix. Se'm fa difícil expressar-ho. Ho intento per mitjà d'un diàleg.

Un psicòleg atén una mare a propòsit de les dificultats emocionals d'una filla de 10 anys:

- Ella sent que tu no hi confies... 

- Però jo me l'estimo moltíssim!

- Ningú no ho posa un dubte. La qüestió és com ella ho percep, com viu aquesta estimació cap a ella.

Dit d'una altra manera: l'important no és tan el que dones sinó com es rep. Sovint hi ha sorpreses, com la d'aquesta mare i filla.