dijous, 9 de desembre del 2010

Segles sense escriure i no per falta de ganes...

Quan et sents dominada pel dia a dia frenètic i no tens un moment -prou llarg- per centrar-te i poder expressar-te és que alguna cosa molt endins no rutlla i em temo que això és el que m'està passant. El temps. La sensació que no sóc mestressa del meu temps em causa un desànim profund.

Fa temps que he entès que les prioritats no les marco jo a la meva vida (sona bèstia, però quan es tenen fills o altres responsabilitats familiars de pes és així),  però entendre-ho no m'ho està posant més  fàcil; vull dir que no me'n surto i així estic: queixant-me de la manca de temps per escriure sobre allò que m'interessa, queixa estèril d'altra banda.

Ara mateix, el desànim em deu passar factura perquè malgrat els dies de festa i pont que acabo de passar he de dir que l'estat d'ànim predominant ha estat el mal humor. Jo mateixa me'n faig creus de com puc haver estat tan borde i antipàtica aquests dies. Almenys, em diu algú, n'ets conscient i pots demanar disculpes. La veritat és que a més d'un i d'una els hi dec, unes disculpes. M'hi poso.


I plego, amb la promesa d'afanyar-me a trobar una solució que equilibri la balança del desànim.