Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nedar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nedar. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 de setembre del 2010

Jornada de vaga

No he fet vaga,... però això no vol dir que no estigui emprenyada amb la situació crítica a què ens han abocat els nostres governants. Els d'aquí i els d'allà. MOLT enfadada. No obstant, mai m'he sentit a gust amb les vagues. He anat a dues assemblees convocades pel comitè d'empresa del lloc on treballo i confesso que se'm fan indigeribles els missatges radicals, les postures tan clares, la visió tan nítida dels qui es consideren d'una banda i l'altra.


Confesso que és una qüestió de personalitat. Sempre m'ha costat identificar-me amb postures col·lectives, i quan intenten captar-me em sento una outsider, m'escapo com una sargantana i m'ho miro des de fora. A vegades voldria entrar en el grup de la majoria, però no puc, no en sé.  Em passa com  a la molts dels protagonistes dels relats de Coses que cal saber de l'autora americana A. M. Holmes, que m'encanta. Però ara no en parlaré perquè Holmes es mereix una entrada a part.


A la feina, ha estat un dia estrany. Poquíssims alumnes, alguns professors, ritme tranquil, zero baralles. He treballat pràcticament tota la jornada i no m'he cansat gens.... vull dir mentalment. Al vespre, n'he fet 22,  de piscines. Tinc el pla d'arribar a 40; sóc massa ambiciosa?


No hi ha benestar comparable a les sensacions de l'aigua ondulant lliscant per la superfície del cos, mentre nedo crol i em moc de forma rítmica i respiro de forma regular. Un, dos tres, prenc aire; un, dos tres, prenc aire. Canvio de banda a cada alenada i això encara és més fascinant. M'imagino els dos hemisferis cerebrals intentant treballar de forma simètrica i les dues meitats del meu cos provant  també de moure's de forma equivalent. No és fàcil, perquè crec que tots tenim una banda dominant i el cos es rebela. Però el cos té memòria i l'estic ensinistrant.  Estic trobant la manera de nedar sense a penes cansar-me. És un veritable descobriment! Mentre nedo resolc un munt de problemes, a vegades se m'acuden bones idees; no abandono la feina, però sí m'allibero de tensions... i d'emprenyades.