Tot plegat ve de ...

Ja és hora que expliqui el veritable motor de la meva vocació lectora. Desenganyem-nos: llegir, tot i ser per a mi un plaer irrenunciable, no sempre és fàcil. No sols per la manca de temps, sino perquè requereix  un estat d'ànim, una voluntat i una perseverància que no sempre tinc a mà. Potser és diferent per a aquells que són professionals de la literatura. No és el cas. Faig de professora de secundària.

Fa gairebé quinze anys (corregiu-me, si m'equivoco!) que un grup que estimem els llibres formem un taller de lectura. Va ser també d'escriptura -d'això ja fa un grapat d'anys- tot i que sobreviu feliç alguna voluntat d'escriptora. El grup va néixer a l'enyorada llibreria Pròleg de Barcelona. Amb el temps, ens vam emancipar. Tot el grup som dones i aquesta és la meva veritable font d'alimentació literària. Són les meves estimades tallerines. A elles dedico aquest bloc. Sense elles difícilment la meva afició lectora hauria anat gaire enllà. Ha estat el compromís i l'amistat alló que l'ha fet créixer.

Pertànyer a aquest grup és una de les coses de les quals em sento més orgullosa. I agraïda.